I n’hi han hagut molts des de llavors, el curiós del cas, es que cap va ser el que tenia en ment en aquell moment.

No es pot negar que han passat forces coses a la meva vida des de fa un temps ençà.
Vaig començar l’any deixant-ne erera un de fatídic per a mi, i el nou any es mostrava propens a canvis, i grans!! . Alguna cosa fallava dintre meu i el que, el meu interior em deia, es que necessitava un punt d’inflexió total a la meva vida, necessitava marxar, deixar-ho tot, trencar-ho tot i tornar a la India, però ja no com algú que està de visita, sinó algú que si queda perqué té ganes de fer moltes coses, estar amb aquella gent, viure amb ells, ajudar-los, compartir.

La dedició va estar pressa, i el què mesos erera em va ensenyar el Reiki, de deixar fluir l’energia, la vida, els aconteixements em van anar guiar. Vaig començar un camí poc a poc, o de fet ell m’hi portava, amb el temps ja vaig tenir-ho força encarrilat, els contactes fets, el meu destí era anar al Asharm de l’Amma , a Kerala , al sud de la Índia. La data apuntada, tot i no estar clara, semblava en principi cap el Juliol d’aquest any, encara, que per temes de meteorologia se’m va recomanat octubre o novembre i tenia millor pinta aquesta opció. Tot semblava que si feia el cop de cap, podria donar una mica dels meus coneixements en informàtica en alguna escola de per allà.. Tot decidit, i alguns del meu entorn van ser partíceps de les meves intencions, no cal negar que dir-ho a me mare, va ser un pas endavant i dur, tot i així em va recolçar moltíssim, de fet tothom que ho va fer.

I bé, coses del deixar fluir. Tal i com va venir, se’n va anar.. alguns dels què em coneixen, podràn entendre-ho. Ara hi ha altres coses qué el meu interior li dona més importància, ara ja no tinc aquella buidor que alguna cosa em deia que podria omplir lluny.

Ara tinc la meva vida aqui, pero tenir un ferm objectiu durant mesos, m’ha donat alé i ganes de seguir i crec que m'ha donat la tranquil.litat d’esperit per fer coses durant tot aquest temps que m’han omplert molt. He viatjat com mai, França , Mallorca, Aragó, València, el Pais Vasc, Madrid, he compartit grans moments amb persones que tot i tenir-les molt aferrades al meu cor, mai havia tingut l’oportunitat de disfrutar-hi, Gràcies per tot Cristina!!

He rigut, he somniat.

He anat deixant erera la il.lusió qué m’ha fet caminar!, però no me n’arrepenteixo, al contrari. Aquesta il.lusió m’ha donat l’energia per acabar l’any siguen feliç com mai!!

I amb tot això, un nou canvi en la meva vida, sense ni plantejar-m’ho se m’ha ofert la possibilitat de tornar a treballar amb el meu millor amic , com són les coses, serà el quart treball que comparteixo amb ell, bé quart de seriós, entre mig n’hi han hagut altres que no fa falta recordar, així com tornar a les ordres d”un gran mestre, i bé, no hi ha hagut gaire oportunitat per al dubte, tot s’ha encarrilat per a que acabés acceptant l’oferta, o com explicaria El Alquimista
, per cert, enrecordeu-me que un dia posi un post d’aquest llibre!, l’univers s’ha confabulat per a ensenyar-me el camí, i de fet crec, si hi penso, s'ha estat confabulant tot aquest 2006..

He après molt aquest any, i una cosa importantíssima, a viure, a apreciar el dia a dia i a veure’ls com únics, cada segon es diferent a la resta, i per molt que t’escarrassis a idear un moment en el futur, si aquest ha de venir, ja vindrà.

Val la pena dedicar més esforços a disfrutar el present que no pas a moldejar el futur, segurament perqué vinvint plenament l’avui que se t’ha ofert, estàs ja caminant cap un demà encara millor.